Una vegada més estic contenta per com ha quedat l’exposició i per com varen recitar, també una volta més, Josep Vicent Cabrera i Maria Josep Escrivà; gaudixen fent-ho i això es nota. Encara que en esta ocasió el recital no estava acompanyat pel piano meravellós de Marta, a qui vull desitjar des de ací molta sort pels EUA, va resultar molt bonic. És una pena que tot l’esforç i totes les ganes que posem fent-ho no tingueren l’acollida que voldríem, però com que ens agrada i disfrutem fent-ho, allà a on se'ns demane continuarem presentant el projecte, a més a més que és la nostra forma de denúncia dels maltractaments a les dones, des de l’art.
