Després de deu anys en l’Escola de Plàstica Experimental A. Vives, en aquesta etapa nova que he començat en 2012, sent que les meues necessitats expressives es senten atretes per la tisora i l’agulla. Si bé és cert que en tot el projecte Un cant a l’esperança han estat presents, en aquests moments els treballs que he fet i que estic fent no hi tenen res a veure.
Ara m'estic endinsant en la plasticitat de la tela brodada i els llenços a on barrege tinta amb cera, brodat i uns altres en què m’atrau tallar la tela i el paper.
Vaig començar amb la balconada de 2012, que ja era tota tallada, continue amb la de 2013 i en la sèrie que estic fent i que ja aniré penjant en este apartat.
La primera, amb la qual he participat en Cloenda 2013, de les obres d'aquesta etapa l'he elaborada amb tinta xinesa, cera i brodat sobre tela. Parla de les palmeres o, més aïna, de la mort que estan patint a hores d'ara.
Ara m'estic endinsant en la plasticitat de la tela brodada i els llenços a on barrege tinta amb cera, brodat i uns altres en què m’atrau tallar la tela i el paper.
Vaig començar amb la balconada de 2012, que ja era tota tallada, continue amb la de 2013 i en la sèrie que estic fent i que ja aniré penjant en este apartat.
La primera, amb la qual he participat en Cloenda 2013, de les obres d'aquesta etapa l'he elaborada amb tinta xinesa, cera i brodat sobre tela. Parla de les palmeres o, més aïna, de la mort que estan patint a hores d'ara.
   |
| Vostra esvelta figura quedarà en el meu record |
